dilluns, 21 de març del 2011

Cada llavor 
és una nova possibilitat d'inici.


Igual que,
en la vida orgànica de la primera 
cèl·lula de l'humà,
la llavor conté tot allò que pot arribar
a esdevenir.


Igual que,
en l'educació de l'infant,
la llavor només necessita
terra fèrtil, aigua i sol per arribar a ser.


El dibuix del ser créixer és diferent,
queda en mans dels camins per on
pugui o vulgui transitar.


Si les mires bé dues flors que semblen
iguals, inclús que són de la mateixa 
planta, sovint tenen formes i
sinuositats diferents.


Només cal fixar-s'hi... Diuen que molta 
saviesa està en allò que hi és però 
que gairebé no es veu.
Bon inici i ... més.

Escola El Martinet
Setembre'10

Perquè segurament El Martinet és el racó més bonic de Ripollet... I més enllà.
Perquè hi ha vida i alegria en cada cantonada, i sóc tan afortunada que podré gaudir altre cop, cada dia, d'aquestes maravelles.







divendres, 4 de març del 2011

La importància de les arrels

Definició de la paraula radical segons el DIEC i la Wikipedia:


adj. [BO] Relatiu o pertanyent a l’arrel. 

adj. [BO] Que procedeix directament de l’arrel. Tubercles radicals. 
adj. [LC] Que afecta l’arrel mateixa d’una cosa, el principi d’una cosa.  
adj. [LC] [PO] Que canvia del tot, de dalt a baix, una cosa, com és ara, en política, les institucions establertes.


El terme radical ve del llatí radix (arrel). Significa d'arrel, de base, i es refereix sobretot a un punt de vista profund, substancial, més encara si és aplicat a alguna convicció, pràctica, anàlisi o proposta. 

He volgut obrir aquest blog per crear una mena d'espai obert a la reflexió i el diàleg, i finalment he decidit començar de la manera que he cregut més lògica. Parlar de les arrels és per a mi fonamental, perquè com bé diuen els diccionaris són la base, i penso que cal tenir-ho molt present. 

Les arrels parlen dels orígens, del principi de la vida, del sustent, de la connexió amb la natura... I és aquí on vull anar. Crec que és de vital importància saber qui som, d'on venim, i quines són les nostres necessitats reals. Vivim en un món on tendim a estar cada dia més desconnectats de la nostra condició humana natural, i això és greu. A diari veig persones amb grans dificultats per gestionar tot allò que té a veure amb les seves emocions i necessitats. Jo mateixa, per exemple. I això no m'agrada gens ni mica.

Porto molt de temps enfadant-me amb el món per tot allò que no m'agrada, voldria que les coses fossin diferents. Poc a poc vaig anant més enllà, intento allunyar-me d'aquesta mena de fúria impotent, perquè cada cop veig més clar que només podré canviar alguna cosa si començo treballant amb mi mateixa. 

Salut!