divendres, 4 de març del 2011

La importància de les arrels

Definició de la paraula radical segons el DIEC i la Wikipedia:


adj. [BO] Relatiu o pertanyent a l’arrel. 

adj. [BO] Que procedeix directament de l’arrel. Tubercles radicals. 
adj. [LC] Que afecta l’arrel mateixa d’una cosa, el principi d’una cosa.  
adj. [LC] [PO] Que canvia del tot, de dalt a baix, una cosa, com és ara, en política, les institucions establertes.


El terme radical ve del llatí radix (arrel). Significa d'arrel, de base, i es refereix sobretot a un punt de vista profund, substancial, més encara si és aplicat a alguna convicció, pràctica, anàlisi o proposta. 

He volgut obrir aquest blog per crear una mena d'espai obert a la reflexió i el diàleg, i finalment he decidit començar de la manera que he cregut més lògica. Parlar de les arrels és per a mi fonamental, perquè com bé diuen els diccionaris són la base, i penso que cal tenir-ho molt present. 

Les arrels parlen dels orígens, del principi de la vida, del sustent, de la connexió amb la natura... I és aquí on vull anar. Crec que és de vital importància saber qui som, d'on venim, i quines són les nostres necessitats reals. Vivim en un món on tendim a estar cada dia més desconnectats de la nostra condició humana natural, i això és greu. A diari veig persones amb grans dificultats per gestionar tot allò que té a veure amb les seves emocions i necessitats. Jo mateixa, per exemple. I això no m'agrada gens ni mica.

Porto molt de temps enfadant-me amb el món per tot allò que no m'agrada, voldria que les coses fossin diferents. Poc a poc vaig anant més enllà, intento allunyar-me d'aquesta mena de fúria impotent, perquè cada cop veig més clar que només podré canviar alguna cosa si començo treballant amb mi mateixa. 

Salut!




2 comentaris:

  1. la importància de les arrels. a mi també m'agrada pensar que, tot i haver arribat fins aquí (com a humans, vull dir) no ens oblidem que som éssers i que com a tal també tenim instints naturals. Into de wild!

    ResponElimina
  2. Les arrels...
    Un bon començament, no n'hi ha cap dubte!

    Una cosa que dius és ben certa. I a mi també m'inquieta, ho saps...
    Per canviar el món [no, no t'enfadis amb ell, no en té la culpa... ell resta tranquil en silenci, mentre qui l'habita el fa plorar...], primer hem de començar a canviar nosaltres.
    Hem de questionar-nos moltes coses encara, començar de zero, REdescobrir-nos, REconduir-nos, REstruir-nos...

    Llum interior a les descobertes! ;)

    ResponElimina