Les vacances de Nadal acaben, i un altre cicle comença. M'agrada pensar en aquest dinamisme vital: tot es mou, i un final dóna lloc a un nou inici. Res no dura per sempre, però allò que mor, allò que acaba, dóna pas a allò que comença.
Reconec que no sempre sé valorar qui sóc, què faig i què tinc. I quan me n'adono, veig que sóc molt poc intel·ligent. En comptes de viure la vida intensament a cada instant, sense entrebancar-me jo sola, a la que em descuido em trobo lamentant-me per qualsevol bajanada. Per sort, al menys me n'adono, i això potser m'ajudarà a rectificar.
És clar que em cagaré en tot quan soni el despertador a les 7 del matí, i és clar que trobaré a faltar tenir temps per tot, fins i tot per avorrir-me a grapats, però no penso malgastar les meves últimes hores de vacances en lamentar-me i ploriquejar perquè demà treballo, entre d'altres coses perquè sóc d'aquelles ties afortunades que treballen del que els agrada i a on els agrada. Així que... Em retiro amb al·legria a mandrejar una mica més, i amb ganes de retrobar-me amb aquells que saben de debò viure cada instant intensament amb una força i saviesa brutals.
Si sapiguéssim valorar de veritat tot allò que podem aprendre dels infants... Estic seguríssima que el món tindria un altre color.
Mai m'ha agradat concloure... Quan es conclou, és per tancar alguna cosa. I, les vacances, no són el final de res (igual que no ho és l'últim dia de feina), sinó que és un cercle viciós, un peix que es va mossegant la cua; un final que porta a un nou principi, que guiarà cap a un altre final i, aquest, obrirà de nou un principi...
ResponEliminaÉs bo ser conscient de la sort que tenim de ser on som, i qui som. En el teu cas, fas allò que t'apassiona i t'omple, que et mou i t'empeny a aixecar-te amb un somriure cada dia, encara que sigui per anar a treballar ben aviat, després de l'avís prematur del despertador... Ets una gran afortundada. No es pot demanar res més a la vida, del que tu ja tens (i no em refereixo només a l'aspecte laboral).
Una abraçada, Irene! ;)
Per un motiu o altre, sempre m'acaba encantant el que dius. Gràcies :o)
ResponEliminaDes de la Palma d'Ebre et saludem en Josep i en Robin. Fer i ser. Eterna recerca. Val la pena.;-
ResponEliminaRobin, Josep, una abraçada de retorn a la salutació de fa gairebé dos anys. Más vale tarde que ciento volando... No ho puc evitar, m'encanta barrejar refranys. Amb molta alegria vaig iniciar aquest bloc, i me'n vaig quedar a l'inici... Yo, dispersa donde las haya. El que sí que he seguit ha estat el vostre bloc... Em fascina el vostre projecte! Gràcies per compartir la vostra saviesa :o)
Elimina